El cavaller i la princesa

Ahir un amic ens va fer riure quan va exclamar:
-Si les llibreries de Catalunya estessin igual de plenes cada dia, ens convertiriem en una potència mundial!
... falta afegir que ara també cal que aquests llibres es llegeixin i, més important encara, que perduri en la memòria la seva essència, allò que fa que ens transformem i/o canviem una mica més després de cada lectura. Pausada, reposada i pacífica.
El 23 d'Abril brilla el sol amb molta força, alimentat d'emoció ciutadana. És bonic que sigui un dia laborable, el fet ens permet fugaces escapades, tintades de desig, complicitat i bones intencions; fugides que ens fan valorar molt més aquell petit moment, el qual es pot convertir en etern i quedar gravat per sempre, trascendint o no com ens ho demostren les roses i els llibres que de retruc, es converteixen en personificadors d'afecte i amor. Cadascú es fa seva la festivitat, embogint amb la falera dels best sellers, cercant el detall més romàntic, adoptant l'esperit reivindicatiu, aprofitant per a badar llarga estona o, com els primerencs, restant astorat amb tanta vermellor i literatura a la fresca, amb tanta alegria col·lectiva, certament, és una diada contagiosa. Uns i altres amb la història del cavaller, el drac i la princesa més o menys nítida a la memòria, després de tantes vegades representada: un cavaller, un militar romà, un Sant... és en Jordi que ens brinda la tradició, òptim pretext per a sortir als carrers a celebrar la vida. Sant Jordi és la diada tradicional del llibre i de la rosa, s'espera, es viu i es disfruta; i és magnífic descobrir la il·lusió que sentim quan ens regalen la rosa o el llibre... cada vegada és com si fos la primera i retornem al pati de l'escola, amb les seves paradetes i aquells primers amors vestits amb ratlles blau cel i roses, mig empolsegades. Una satisfacció apaivagadora que no hauria de quedar relegada al 23 d'abril. Trobem cada dia el nostre instant, el nostre racó de celebració, que és cada dia el moment de valorar, allò que estimem.

Thomas Hemerken

La pureté et la simplicité
sont les deux ailes avec lesquelles
l'homme s'envole au-dessus de la terre
et de toute nature éphémère.

François Truffaut

Tanco els ulls i no sé quan arriba el moment en el qual ja no veig res més que els meus somnis, bons o dolents, són molt lluny de tota realitat física. Quina pau! sóc a molts llocs diferents, viatjo còmodament estirada sobre un coixí de núvols i agombolada per un cobrellit de plomes, flairant la gespa verda i la sal del mar. Entro dins meu i hi camino descalça, nadant al mateix temps. Sóc omnipotent sense moure'm, veig tots els angles i totes les trames. Quieta, parada i més viva que mai! i el viatge va sol, no haig de planejar res, no haig de pensar, no haig d'organitzar, no m'haig de preocupar; tot va venint i tot d'un plegat no sé com he arribat on em trobo, perque actuo com estic fent? d'on apareix aquest escenari? com és que no hi havia pensat, de quin racó s'inventa aquesta visió?... el fet és que està passant i quasi se'm escapa de les mans si no fos per que és massa tangible, sembla que caic i em dono un cop al cap. però em torno a aixecar i els ulls ja hi veuen més enllà. No em vull despertar, el temps és propici per a dormir una estona més. prement fort els ulls inconscientment, per a seguir el somni. Quieta escapant. Tot d'un plegat em llevo de la meva migdiada i han passat cinc dies sencers, amb els seus clars i amb els seus obscurs.


shhhh...gesticula l'elegant François Truffaut, en un moment del rodatge de la peau douce.
Què somniava Desailly? qui lo sa. La pel·lícula em recorda que és un bon moment per a fer-li un homenatge al magnífic Citroën DS, el mític "tiburón". Jo en sé d'un blau cel, que fa sospirar a qualsevol persona que el vegi i, inevitablement, la transporta al meravellós món dels somnis tan de dia com de nit.